Doncs com que no puc veure el bloc amb, tan sols, la presentació, publico una crítica que vaig fer a inicis de la setmana i me l’han publicat a alguns diaris: El Punt, Més Reus, Aquí, que per mi ja és força. La quarta carta que em publiquen, i crec que la que em va quedar millor.
Física o Química
Us presento la nova sèrie de la temporada: Física o Química. Estava cantat que seria la nova tendència dels adolescents, i és que té totes les característiques perquè tingui èxit: professors/res atractius, relacions amoroses conflictives, drogues, alcohol, sexe entre adolescents, etcètera.
Últimament el model de conducta d’un jove ha estat el passotisme envers els estudis i l’adopció d’un caràcter violent. Aquí el que fuma més, el que pren més drogues, el més temerari, el que té més relacions sexuals, el que s’emborratxa amb costum, el més prepotent, etc és el més admirat pels demés alumnes.
No es condemna ni el racisme general que té la sèrie, ni la xenofòbia, ni cap política incorrecte. Violència, baralles, agressions sexuals, superioritat i dominació, i finalment suïcidi. Tot això en joves de tant sols 15 anys…
Així és com volem educar els fills d’avui? Així és la societat que es vol pujar? Després ens queixem de la violència diària, de la falta de respecte que tenen els fills en front els pares, del racisme que hi ha en la nostra societat… El problema no és que hi hagi una sèrie així, al cap i a la fi, és la vida real. El problema recau en el poc poder que té de culpar els mals actes i la passivitat davant d’aquests costums que han passat a ser el pa de cada dia. No podem queixar-nos de la mala educació que reben a l’escola si davant de sèries com aquesta no li donem la major importància, ja que aquests són els models de conducta dels nostres fills.
Res més, a veure que us sembla.
