doncs res acabu de crear aquesta web perquè tothom que vulgui posar-se Google Adsense al seu blog o web personal. Hi ha molta informació útil que s’anirà ampliant.
Però, creieu que seria millor si fos un blog envès d’una web?
aquí la teniu, visiteu-la i informeu-vos (també podeu clicar als banners hehehe):
Doncs això fa temps que m’ho pregunto i després d’intentar-ho no me n’he sortit, és possible ficar-ho? Si no, tot i que el disseny i funcionament del WordPress és el millor de tots els blogs que he trobat, l’hauré de canviar…
Grupo independentistas trata boicotear acto PP Reus y son desalojados policía
Un grupo de independentistas ha tratado esta noche de boicotear un acto electoral del PP en Reus (Tarragona) y agentes de la policía han tenido que desalojarles para que el presidente del partido en Cataluña, Daniel Sirera, y el candidato por Tarragona, Francesc Ricoma, pudieran celebrar el mitin.
Según fuentes del PP, antes de llegar al lugar del acto público, el Palau Bofarull de Reus, la policía ha aconsejado a los políticos populares que no accedieran a la sala porque unos ocho jóvenes habían entrado y pretendían impedir que se celebrara el acto.
Los jóvenes, han precisado las mismas fuentes, eran de estética red skin (botas rojas y rapados) e iban ataviados con banderas independentistas.
Una vez desalojado este grupo de personas, los representantes del PP han podido entrar en la sala y a esta hora el mitin se celebra con normalidad.
Aún así, fuentes del Partido Popular han explicado que una quincena de jóvenes se encuentran en el exterior del Palacio Bofarull protestando por la presencia de miembros de este partido.
Doncs res, això és el que diuen que va passar, jaja va ser divertit.
Aquí, una de les millors pel·lícules que he vist mai. Gran guió, el qual va guanyar un Òscar i va estat nomenada a quatre Òscars més. L’agrument no és gran cosa, però el contingut i la filosofia que té darrera és excel·lent. El nou professor de literatura que té l’Instutut Welton. Aquest és un fantàstic vividor que fa obrir els ulls dels alumnes. A part de fer-los apentre a ser cultes, els fa apendre a pensar. Llàstima que no és un fet molt pròpi de l’educació actual.
Us adjunto també algunes de les maravilloses frases que diuen:
- Hay un momento para el valor y otro para la prudencia y él que es inteligente los distingue.
- Coged las rosas mientras podáis.
- Las palabras y las ideas pueden cambiar el mundo.
- Tenemos que mirar constantemente las cosas de una manera disferente.
- Sólo al soñar tenemos libertad, siempre fue así y siempre así será.
- La verdad es como una manta que siempre te deja los pies fríos. La estiras, la extiendes y nunca es suficiente. La sacudes, le das patadas pero no llega a cubrirnos, y desde que llegamos llorando hasta que nos vamos muriendo solo nos cubre la cara, mientras gemimos, lloramos y gritamos…
- Fuí a los bosques porque quería vivir a conciencia , quería vivir a fondo y extraer todo el meollo a la vida. Dejar de lado todo lo que no fuera vida para no descubrir en el momento de la muerte que no había vivido. (J. Keating)
Avui he vist aquesta interessant pel·lícula. A priori sembla un documental o un reportatge, i és que ho és, però englovat en la idea de no fer-ho així i posant-li un rerafonts de les vides d’unes persones. M’explicaré, l’argument de la pel·lícula està inspirada en el llibre d’Eric Schlosser, que va ser un best seller a EE.UU. que parla de Don Henderson, un ejecutiu d’una important empresa de menjar ràpidque té un problema: la carn de les hamburgueses està contaminada per fems de vaca, i ell te que descobrir perquè. La resposta és molt repugnant, però gràcies a això entra en el món de la carn del menjar ràpid. Entre d’altres actors, n’hi havien de tant coneguts com Avril Lavigne o Bruce Willis.
De l’argument sorgeixen històries paral·leles amb uns sudamericans que es dirigeixen als Estats Units per a poder trobar feina i viure dignement. Es troben, però, en una feina difícil i poc apetitosa en les fàbriques i escortxadors de vaques per extreure’n la carn pel menjar ràpid. Al llarg de la història es veu com en ves de treure carn el que aprofiten és el greix per fer-ne menjar ràpid i que la carn es separa per fer filets i bistecs. A més la fàbrica té molts problemes pel personal ja que molts perden cames i braços a causa de les màquines escorxadores.
Per altra banda, hi ha quatre joves que treballen en una filial de l’empresa que al final es converteixen en joves idealistes que lluiten per alliberar els animals que van dirigits a morir per ser convertits en menjar ràpid.
És una realitat brutal, i que s’ha de mirar concienciat ja que hi ha imatges fortes, però que s’han de veure. S’han de veure per compendre la realitat i conciencians. Amb això no pretinc dir que ens convertim tots en vegetarians, no, el que dic és conscienciar per no abusar del consum de carn i no comprar-la per llençar-la, que també hi ha alternatives. La carn és bona, es clar, però de qualitat. Està provat que si les vaques i porcs estan ben alimentats i viuen amb més llibertat i més comoditat (camps, pastar, poder tenir espai…) la carn que elaboren és més bona. Reflexionemi.
La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC), la qual tothom té a casa, ja sigui per usar-la habitualment, per lluir de col·lecció o per decorar una estanteria buida… Adopta un nou format, aquest cop s’avança amb les noves tecnologies i crea una web amb tots els seus continguts per poder-los consultat gratuïtament per internet. La web? http://www.enciclopedia.cat/ Adreçada a tot aquell que vulgui trobar informació ràpidament a Internet i sobretot, el més important, de qualitat, escrita per experts en el tema. Una altra alternativa seria la Viquipèdia, que ja té més de 100.000 arícles http://www.viquipedia.cat/ . Em pregunto què seria la unió d’aquestes dues grans forces informatives creant una única pàgina de molt bona qualitat. Estaria bé veure realitzat aquest fet…
Per altra banda, el conegut portal de material independentista i del rotllo dels Països Catalans, www.productesdelaterra.cat elabora un nou diseny web i més material per a poder arribar a més gent i ser més grans. Cal recordar que molts dels beneficis d’aquesta empresa van destinades a altres organitzacions per financiar els seus actes, fet que mostra el seu poc ànim de lucre. El projecte és fet per l’Avellana Digital (http://www.avellanadigital.cat/) que és una empresa catalana de diseny informàtic i molt més.
Doncs res, avui llegint una revista, en un artícle d’Isabel Coixet, parlava sobre el jove que va demanar una indemnització a la família del ciclísta que va atropellar i matar perquè li reparés el seu flamant Audi A8. 23 mil euros, casi res per una família desolada.
Doncs parlant sobre aquest fet fa una comparació que explico a continuació amb paraules textuals:
“Em recorda el tristament famós cas del violador que va reclamar una indemnització a la dona que havia violat perquè al fugir corrents per la cuina es va fracturar el maluc al relliscar en un terra acabat d’abrillantar”. I al final de l’artícle acaba amb “Arribarà el dia que fins i tot els demanaran els diners de la municio que han utilitzar per assassina les seves victimes”.
Res una anècdota que m’ha semblat graciosa de llegir. La veritat és que hi ha gent per tot.
El 9 de març, són les eleccions estatal i ja començen les campanyes electorals dels diferents partits. Ara ve un mes de publicitat extrema, fins a la sopa, a favor dels partits. Videos, televisió, diaris, cartells, pancartes, bolígrafs, fulletos, xapes, adhesius, radio, youtube… tot estarà replè d’emblemes i logos dels partits. Els dos grans partits no paren de fer apostes i promeses prou destacables, ja conegudes com els 500 milions d’arbres en quatre anys o el retorn dels 400 euros de la declaració. Ens queden uns dies prou repetitius.
Unes altres eleccions, no tan pròximes, però més repetitives són les d’Estats Units. Demòcrates o Republicans? Però el dublte més clar dels republicans Obama, el possible primer president negre dels EE.UU., o Hillary Clinton, la primera dona presidenta del mateix país. El 4 de Novembre es resoldran aquests dubtes i s’acabarà tota la parafernalia política. Tingueu clar, però, que no guanyarà un partit o una persona, guanyarà les grans empreses capitalistes dels Estats Units. Qui té més diners mana, i segur que darrera de totes les eleccions hi ha grans quantitats de diners invertides les quals obtindran més benefici els que se’ls han gastat si guanya el seu candidat. No és només política.
Relleu de Fidel Castro a la presidència de Cuba a causa de la seva salut després de casi mig segle (49 anys) del govern socialista. Desrpés de 19 mesos de mal estat al final dona declaracions. Tot i això en aquests mesos afirma que ha preparat tot el sistema. La gent no s’ho acaba de creure, i algunes declaracions afirmen que no volen que marxi, però com algú ha dit,” Fidel ho ha deixat tot pel nostre poble, és lògic que ara descansi”. Molts creuen que és un procés per a la democràcia de Cuba, però què li espera el poble cubà? Seguira Raul Castro el règim del seu germà? O construirà un govern elegit pel poble?
Kosovo independent. Doncs sí, la formació d’un nou país a través d’una comunitat de Servia. Més de 2 milions de persones passen a formar part del nou estat independent, ja declarat país per Estats Units entre d’altres. La independència de Kosovo és una línia a seguir per les nacions que pretenen obtenir la independència com Catalunya, Euskal Herria o Irlanda del Nord entre d’altres. Ha costat, i costarà però és molt provable que s’assoleixin a diferents punts la divisió d’un estat per formar-ne de nous.
Temes molt avorrits? Potser sí, però no ens en podem oblidar d’enterar-nos de què passa i de l’actualitat que succeeix al nostre voltant. Moltes afirmacions de que la política és molt avorrida o no és interessant però recordem que com deia Lula: “Al qui no li agradi la política corre el risc de passa la seva vida sensera sent manat per aquell que si que li agrada”. Reflexionem-hi
Sí, com ja deveu saber han venut hollywood per ni més ni menys que 450.400 Dòlars per l’eBay. Enllaç. Sincerament, pel què és el cartell, què representa i tot el que comporta, ho trobo molt barat. Venen a ser poc més de 300.000 euros, o cinquanta milions de pessetes. La parcel·la amb el cartell ja està venuda, ara a veure el nou propietari què hi posarà.
Una mica d’història:
En quant a les lletres, després de la seva construcció i instal·lació en 1923, la seva vida no ha estat un recés de pau. Al principi posava “Hollywoodland” i era l’anunci d’una urbanització que es pensava construir en el pujol. Va costar 21.000 dòlars, una fortuna per a aquells anys. Les lletres estaven decorades amb 4.000 bombetes que s’il·luminaven a la nit.
L’actriu Peg Entwistle va contribuir, en 1932, a acolorir el cartell de mística al triar la lletra H per a llançar-se al buit i suïcidar-se. Amb els anys es va convertir en una icona de la ciutat. En 1940, la Cambra de comerç d’Hollywood va decidir fer-se càrrec dels cartells, que s’havien deteriorat per falta de manteniment. Va eliminar les últimes quatre lletres i de l’original Hollywoodland es va quedar a Hollywood. Com el preu de mantenir la il·luminació era massa elevat, van decidir eliminar les bombetes, encara que sí va haver diners per a una capa de pintura.
En 1973 van ser declarades ‘Monument cultural històric’ i, cinc anys després, alguns famosos d’Hollywood encapçalats pel magnat de Playboy, Hugh Hefner, van aportar diners per a substituir les lletres antigues per les quals encara romanen allí.
Comparança del cartell d’Hollywood al llarg dels anys. Dalt, fotografia de 1981 amb les noves lletres. Baix, imatge de 1951, amb les antigues, les quals ara es venen en Internet.
Els famosos caràcters van passar llavors de l’esplendor dels pujols a la solitud d’un garatge fins que, en 2003, Donen Bliss es va fer amb elles per a vendre-les de nou a través d’Internet.
Art per a col·locar el seu producte no li falta. Bliss va declarar ahir al financialexpress que el que ven “és un dels icones més famoses del món” perquè “no és només una de les estructures més fotografiades de la terra, és el símbol de tota la indústria de l’entreteniment”
El Club de los poetas muertos 
Avui he vist aquesta interessant pel·lícula. A priori sembla un documental o un reportatge, i és que ho és, però englovat en la idea de no fer-ho així i posant-li un rerafonts de les vides d’unes persones. M’explicaré, l’argument de la pel·lícula està inspirada en el llibre d’Eric Schlosser, que va ser un best seller a EE.UU. que parla de Don Henderson, un ejecutiu d’una important empresa de menjar ràpidque té un problema: la carn de les hamburgueses està contaminada per fems de vaca, i ell te que descobrir perquè. La resposta és molt repugnant, però gràcies a això entra en el món de la carn del menjar ràpid. Entre d’altres actors, n’hi havien de tant coneguts com Avril Lavigne o Bruce Willis.
Per altra banda, hi ha quatre joves que treballen en una filial de l’empresa que al final es converteixen en joves idealistes que lluiten per alliberar els animals que van dirigits a morir per ser convertits en menjar ràpid.
La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC), la qual tothom té a casa, ja sigui per usar-la habitualment, per lluir de col·lecció o per decorar una estanteria buida… Adopta un nou format, aquest cop s’avança amb les noves tecnologies i crea una web amb tots els seus continguts per poder-los consultat gratuïtament per internet. La web? http://www.enciclopedia.cat/ Adreçada a tot aquell que vulgui trobar informació ràpidament a Internet i sobretot, el més important, de qualitat, escrita per experts en el tema. Una altra alternativa seria la Viquipèdia, que ja té més de 100.000 arícles http://www.viquipedia.cat/ . Em pregunto què seria la unió d’aquestes dues grans forces informatives creant una única pàgina de molt bona qualitat. Estaria bé veure realitzat aquest fet…
Una mica d’història:
